Tortura per error

Tothom ha sentit parlar els darrers dies de la condemna als mossos d'esquadra que van torturar a un detingut per obtindre una confessió. I com que és una notícia que ha sortit als diaris, a la ràdio i a la tele no hauria de ser necessari que jo la comentés aquí... ara bé, hi ha una qüestió que m'ha cridat l'atenció en gran manera, i és que a a tot arreu es posa l'accent al fet de que l'home torturat havia sigut detingut per error, com si això fos rellevant! O és que si el detingut haguera sigut el que tocava les tortures haurien estat justificades?

Opine que la tortura és una pràctica totalment intolerable i impròpia d'estats de dret civilitzats, i al moment de jutjar un fet com aquest circumstàncies com si la víctima es romanesa, si és o no culpable o si es pentina en la ratlla al mig estan totalment fora de lloc. Amés, si el que es pretén és salvaguardar l'honor dels mossos d'esquadra, lo pitjor que es pot fer davant una sentència provada amb imatges és defensar als condemnats i atacar a les pràctiques que van provar la seua culpabilitat. Què volen? Carta blanca per fer el que els vinga en gana?

Barraquisme

Aquest cap de setmana, aprofitant la festivitat de Sant Narcís, vaig anar amb uns amics a les barraques de Girona. Jo havia sentit parlar molt d'aquestes festes però mai no hi havia anat, i he de dir que l'ocasió ha sigut suficientment interessant com per motivar aquesta entrada al blog.

A Girona tinguérem més d'una benvinguda. La primera vingué de part del fred i la humitat; creuar el riu Onyar i la Devesa de Girona en una nit de finals d'octubre és lo que té. La segona vingué de part dels maulets, que tenien la seua barraca instal·lada just a l'accés des de la Devesa a l'explanada de les barraques; no és que la presència dels maulets en una festa com esta siga especialment significativa, però he de confessar que em va sobtar trobar tantes estelades i tants "Canya contra Espanya" a les primeres de canvi. La tercera vingué de la mà dels meus amics i de tota la gent que per allà pululava en lo que semblava el preludi de una gran nit: música, alcohol i gentola.

La festa del barraquisme està molt bé muntada. Per una part tens tot un espai gegant amb barraques de diverses associacions i grups que venen tot tipus de begudes i menjar (a qui no li ve de gust un frankfurt o un gofre a les tres de la matinada?), per altra part, tens una fira ambulant a mena de Port Aventura desmuntable amb el seu prop Bronx inclòs i aparentment segura, però què voleu que vos diga... jo no vaig muntar en cap atracció.

La zona de barraques és realment la joia de la corona. L'ambient era molt hippie, la gent molt alternativilla, n'hi havia fins gossos per ahí (!qué escándalo!). La cosa recordava una mica a la Festa Major de la Autònoma de Barcelona o inclús a las paelles del Poli de València. I, com passa a eixes altres festes, hi han unes condicions bàsiques per poder gaudir de la festa:

1. Protecció contra el fred: s'ha de ser nòrdic, portar un abric polar o agafar-se una bona taja per aguantar les adverses condicions climatològiques.

2. Acció social: s'ha de ser local o estar relacionat amb algun local. A la zona de barraques la diversió ve donada per beure, fumar porros i parlar en la gent que te vas trobant; ara bé, la gràcia de trobar-te en la gent està en que l'has de conèixer abans, de fet, molts gironins em comentaren que tenen una colla d'amics que només veuen per festes, o siga d'any en any.

I és que a les festes, com a qualsevol altra faceta de la vida, el que compta és estar preparat per l'entorn i tindre bons contactes.

La dona és perfecta

Aquesta és una reflexió a la que ha arribat un company i que passe a retransmetre. Argumenta que la dona és perfecta, llevat de tres úniques errades:

1. És nena.
2. Després de ser nena, passa a ser dona.
3. Quant ja ha sigut dona, arriba un moment en que passa a ser sogra.

Ara bé, llevat d'això, la dona és perfecta.